La càries dental és una malaltia en l’origen intervenen múltiples factors simultàniament que afecta el teixit dur de les dents. Una càries pot ocórrer només quan els bacteris de la boca causants (microorganismes) es congreguen en forma de placa a la superfície de les peces dentàries en presència de sucres (carbohidrats fermentats formant l’anomenada “placa bacteriana”.
L’àcid format pels bacteris ataca la superfície de la dent, causant la destrucció del teixit i formant la càries. El bon raspallat arrossega i elimina la placa bacteriana.
Es diu placa dental (biofilm dental) a una acumulació heterogènia d’una comunitat microbiana variada, aeròbia i anaeròbia, envoltada per una matriu intercel·lular de polímers d’origen salival i microbià. Aquests microorganismes poden adherir-se o dipositar-se sobre les parets de les peces dentàries. La seva presència pot estar associada a la salut, però si els microorganismes aconsegueixen els substrats necessaris per sobreviure i persisteixen molt de temps sobre la superfície dental, poden organitzar-se i causar càries, gingivitis o malaltia periodontal (malalties de les genives).
Amb un bon raspallat es pot eliminar fàcilment la placa bacteriana.
La càries és un procés indolor al principi fins que arriba a estadis avançats, amb afectació de la polpa o nervi. Al principi es detecta com taques o punts foscos o com a zones de color blanc-guix. Altres vegades es produeix certa sensibilitat al fred o calor o als aliments dolços.
De vegades si la càries evoluciona molt lentament, pot arribar a estadis molt avançats, amb gran afectació pulpar, sense que hagi existit mai dolor. Per tot això és necessari realitzar una revisió pel seu dentista cada sis o dotze mesos.
El tractament de la càries depèn de la fase evolutiva en què es trobi:
Càries superficial (esmalt o dentina superficial), que no tingui afectació pulpar es tracta mitjançant l’eliminació de tot el teixit malalt (càries) i col·locació d’una obturació (empastament) estètic amb material composite o resines, o d’amalgama de plata.
Les càries profundes amb afectació de la polpa es tracten amb una endodòncia que consisteix a retirar la polpa o “nervi” netejant bé tot el teixit afectat i tapant aquest conducte amb materials d’endodòncia. En casos en els quals no es pot practicar una tècnica d’endodòncia es practica l’extracció de la peça.
Controlant els aliments rics en hidrats de carboni (sucres).
Realitzar un bon raspallat per eliminar la placa bacteriana després de cada menjar i sobretot abans d’anar a dormir.
Mantenir una bona higiene bucodental.
Aplicació de fluor per augmentar la resistència de l’esmalt de la dent als àcids que produeixen els bacteris de la placa microbiana o biofilm.
Segellat de fissures col·locació pel dentista d’una fina capa de material a base de composites rics en fluor en els solcs profunds de les dents.
Revisions periòdiques en què el dentista pot realitzar un diagnòstic i tractament precoç de la càries incipient. En nens cada 6 mesos.
El cap del raspall ha de ser petit per facilitar l’accés a qualsevol zona.
El material de les cerres ha de ser sintètic i els extrems arrodonits per no traumatitzar els teixits bucals.
Les cerres distribuïdes en el capçal en 2 o 3 fileres de plomalls longitudinals. El mànec el més recte possible. La duresa de les cerres ha de ser tou o de duresa mitjana. Renovar el raspall periòdicament.
Les dents han de ser raspallats després de cada àpat. És molt important el raspallat del sopar. No oblidar-se del raspallat de la llengua.
Mai anar a dormir sense realitzar un bon raspallat.
Sempre seguir una pauta. Per exemple iniciar el raspallat per la cara vestibular de les dents (zona de la dent que contacta amb la galta i llavis) amb un moviment del capçal del raspall de la geniva cap a la vora de la peça dentària. Continuar per la cara lingual i palatina (la que contacta amb la llengua). Finalment raspallar les cares oclusals (les que s’utilitzen per triturar). Cal també passar el raspall o netejador lingual per la llengua.
Es recomana el seu ús en pacients amb pròtesis o amb patologia periodontal, per raspallar l’espai interproximal (espai entre dues peces i ència).
Consta d’un mànec en el seu extrem hi ha un escotilló de fibra, poden ser de diferents mides i formes.
Són molt recomanables en persones amb minusvalideses que tenen molta dificultat per a la utilizacion d’un raspall normal.
Si s’empra correctament podem aconseguir un bon raspallat similar al de la tècnica manual.
És una malaltia que va afectant progressivament als teixits de suport de la dent des de les genives a l’os.
És la principal causa de pèrdua de peces dentàries.
Està causada per microorganismes que habiten normalment en la nostra cavitat bucal (biofilm dental i la tosca), ocasionant una inflamació a les genives i destrucció lenta i progressiva de l’os que suporta les nostres dents.
En les fases inicials les genives estan enrrojecidas i sagnants. És una fase reversible, no hi ha destrucció de teixits. (Fase gingivitis).
Si no se soluciona en la fase de gingivitis, pot evolucionar cap a periodontitis afectació del lligament periodontal (la unió de l’os amb l’arrel dentària), formant-se bosses periodontals i destrucció de l’os i ocasionant la pèrdua de la peça dentària.
La “piorrea” actualment es coneix com “Malaltia periodontal avançada” en el seu inici es manifesta com una gingivitis evolucionant si no es tracta a estadis de destrucció de l’os que suporta l’arrel de la dent.
Es caracteritza per genives sagnants o envermellides, retracció de les genives, dolor, mobilitat de les dents, halitosi (mal alè), i en estadis finals, pus i abscessos en les genives amb dolor.
Endodòncia o tractament de conducte radicular és una teràpia dental que consisteix a retirar la polpa afectada o necròtica “nervi” de la peça dentària malalta.
Es realitza amb anestèsia local, és un tractament indolor.
La tècnica consisteix a introduir en el conducte radicular un seguit de llimes d’un diàmetre mida cada vegada més gran retirant tot el teixit malalt, posteriorment introduïm un material que segella dit conducte radicular.
Amb aquesta tècnica aconseguim més d’un 90% d’èxits.
Per descomptat, no hi ha un límit d’edat per a la pràctica de l’ortodòncia.
L’única causa que limita el tractament és l’estat de salut del teixit de suport de les peces dentàries.
L’implant dental, és un cargol generalment de titani destinat a ser el substitut artificial de l’arrel d’una dent perduda. Habitualment té forma roscada i està fabricat amb materials biocompatibles que no produeixen reacció de rebuig i permeten la seva unió a l’os. La superfície de l’implant pot presentar diferents textures i recobriments, utilitzades habitualment per augmentar la seva adhesió a l’os (osteointegració si és de titani i biointegración si es tracta d’un material ceràmic). Passat un període de temps, l’implant s’integra en l’os i es converteix en un ancoratge segur per a una peça dental substituta, un pilar de pont fix o una pròtesi dental removible.
L’implant està fabricat amb un material biocompatible (titani). No obstant això, hi ha una remota possibilitat que no es osteointegre. Si passés això, l’implant es substituiria amb un altre.
En mans expertes avui dia el percentatge d’èxit és superior al 95%, el que ens permet dir que aquesta tècnica és segura i amb èxit.
© 2020 Clínicas Mandri10 | Avís legal | Concertar cita